jueves, 28 de febrero de 2008
12 coses que m'agradaria fer antes de morir
- Trobar a un xic que em respecte i que em faxa feliç.
- Formar una familia.
- Començar una carrera universitària i acabar-la.
- Trobar un bon treball, que m'agrade i que estiga agust, el qual haja fet els estudis.
- Viatjar i visitar moltes parts del món.
- No separar-me mai de les meues amigues i així quan sigam velles recordar tots els moments que em passat juntes.
- Disfrutar de la vida al màxim.
- Fer deports de alt risc, com puenting, paracaidisme, rafting, escalada...
- Sopar una nit d'alt de la torre Eifel.
- Apadrinar a una xineta.
- Anar a la montanya a passar un fin de semana.
- Estudiar i apendre l'inglés i el francés perfectament.
Què pot fer un pare i una mare per educar als seus fills?
L'educació és un procés d'ensenyança, pel qual s'introdueix en la persona els coneixements i valors què li resulten inpresindibles per a la seva vida social; activitats disenyades per augmentar la conciència o per a promoure alguna intervenció o conducta relacionada amb la salut.
Jo pense que, el que tenen que fer els pares és tindre una molt bona comunicació amb els fills i que ells quan tinguen un problema o un dubte poder preguntar-ho als seus pares, en tota la confiança del món; tambè fer que els fills seguisquen les normes que els pares hagen posat, de conducta i de moral, i això en qüasi tots els casos es compleix per tradició. Ensenyar-los desde xicotets el que està bé i el que està mal, i allò que facen mal corregir-lo.
Els pares solen posar i ensenyar les normes que a ells els han ensenyat i els van posar els seus pares, però cada familia mantindra unes normes i prohibicions diferents, ja que cada familia és un món i a cada una els han educat de forma diferent. Es cert que si un xiquet passa qüasi tot el temps en el carrer, encara que els pares li eduquen d'una forma, pel carrer es comportarà d'una altra molt diferent, perquè l'educació en el carrer és cada vegada pitjor.
En conclussió, per ami el concepte més important per a portar una bona educació es la comunicació entre pares i fills.
Jo pense que, el que tenen que fer els pares és tindre una molt bona comunicació amb els fills i que ells quan tinguen un problema o un dubte poder preguntar-ho als seus pares, en tota la confiança del món; tambè fer que els fills seguisquen les normes que els pares hagen posat, de conducta i de moral, i això en qüasi tots els casos es compleix per tradició. Ensenyar-los desde xicotets el que està bé i el que està mal, i allò que facen mal corregir-lo.
Els pares solen posar i ensenyar les normes que a ells els han ensenyat i els van posar els seus pares, però cada familia mantindra unes normes i prohibicions diferents, ja que cada familia és un món i a cada una els han educat de forma diferent. Es cert que si un xiquet passa qüasi tot el temps en el carrer, encara que els pares li eduquen d'una forma, pel carrer es comportarà d'una altra molt diferent, perquè l'educació en el carrer és cada vegada pitjor.
En conclussió, per ami el concepte més important per a portar una bona educació es la comunicació entre pares i fills.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)