Són mes intel·ligents les màquines que les persones?

Jo pense que les màquines no són més intel·ligents que nosaltres ni ho seran, perque nosaltres som els que les habem creades i tambè som els que pensem.
Les màquines no tenen intel·ligència els intel·ligents som nosaltres que tot el que sabem s'ho programem a elles, i així, si tenim un problema matemàtic, per exemple, que elles puguen solucionar-nos-el, el més promte possible, perquè nosaltres tambè podriem solucionar-lo, (ja que em sigut els que s'ho habem ensenyat) però tardariem més temps.

Com vaig posar en la redacció anterior, les màquines no pensen, som nosaltres els que pensem per a programar-les.
Perquè per exemple, nosaltres tenim un problema del qual no habem ensenyat a la màquina a solucionar-lo, i no sabrien com fer-ho..

En conclució, nosaltres som més intel·ligents que les màquines, ja que elles no poden pensar no tenen intel·ligència, no tenen sentiments, pero no descarte la opció que en coses puguen fer-ho millor que nosaltres i amb més rapidesa.

Pot pensar una màquina?

Jo pense que no poden pensar, a les màquines les programen les persones per a fer el que el inventor desitge, no poden actuar per elles mateixes.

Les màquines no poden pensar ja que estan programades, no pensen el que van a fer en el futur o si esta bè o mal, elles actuen per mitja de la funció que tinga adaptada, no poden actuar per elles mateixes, com tampoc tenen sentiments.

Com sabem que estem dormint o estem desperts?

Perquè quan estem dormint somiem i no ens sentim conciens del què fem, el què passa en els somnis no ens repercuteix en la nostra vida real.
Una altra manera què ens fa saber si estem dormint és perquè en els somnis el temps no té un ordre, per exemple, quan estas en un lloc i derrepent apareixes en un altre lloc molt diferent i comences a fer coses què no tenien res aveure amb el què estaves fent abans.
Quant estas despert et sols enterar del què està passant al teu entorn( si fan soroll, si parlen...) al contrari què si estas dormint, no t'enteres del què passa.

Es correcte el tractament biològic de les persones amb conductes innadecuades?

Jo pense què no hi ha que cambiar-li la personalitat a ningú, perque això és com robar-li la seva ment, ja que és en eixa ment en la que naix; encara que haja fet coses males com per exemple robar, violar, matar... En França, la persona que viola(violador) el castren per a què no puga tindre més relacions sexuals, en Japó, a la persona que roba li tallen una mà, tot açò no és correcte, com el que tampoc es correcte, es que si una persona mata a una altra, després, el maten a ell, perquè si el que nosaltres volem és que no hi haja violència, fent això que fan eixos països provoquem més violència, encara que això es faça per a que no ho tornen a fer, com una espècie de ensenyança però a base de mal (per exemple, a un que roba li tallen la mà, aleshores un altra vegada que ho vullga fer s'ho pensarà antes) i això no està gens bè.


Jo pense que el millor que es podria fer davant aquestos casos es el tractament psicològic, ajudarlos a comprendre que el que fan està mal i que no ho tornen a fer, i si això no va funcionant tancarlo a la presó per a sempre.

Dualisme, Monisme o Materialista?

Jo em considere Dualista perquè crec que un cos no pot viure sense un alma, tenen que estar juns. Jo crec que lo material no dona la felicitat, te que haber un cos i un ànima junts.

Em de disculpar a les persones que actuen de manera incorrecta per l’efecte de les drogues?

Una persona que pren drogues no ho fa per obligació, ho fa perquè ell vol, tambè es veritat, que una vegada ho proben ja no poden viure sense ella, a noser que vajen a un centre on els ajuden.

Jo, sincerament no sé el que faria, perquè es veritat que si es comporten de manera incorrecta ès per culpa seva, per l’acció de prendre eixa droga, però tambè es veritat que al prendreu no saben si el que fan està bè o mal; però ara posem aquest exemple: i si el que a caigut en les drogues ès un familiar teu, un amic o inclús un novio, què faries? Jo faria el posible per ajudar-lo, però per a perdonarlo hem costaria molt ja que el que a fet ho a fet perquè ell a volgut.

Es pot justificar l'existència de Dèu mitjançant la ciència o la raó?

Jo pense que la existència de Dèu, si existeix o no, ho decideix cada persona, perque cada u tenim pensaments diferents.

Crec que la ciència i la raó no es poden justificar amb l'existència de Dèu, perque per mes que estiga escrit la seva existència, cadascu te uns pensaments i no tens que pensar el contrari sols perque ho pose en algun lloc, creure o no creure amb Dèu aixo es segons el que senca la persona si es cristiana o no.
Perque nosaltres no sabem cert si existix o no, aixo no ho sap ningu cada u diu el que la seva religio li a ensenyat.

Creus que pot haber un cos viu sense alma?

Jo crec que no, perque l'alma és el espiritu que dona vida al nostre cos, sense alma no viuriem ja que és el que ens dona energia.

Totes les persones tenim un alma, siga la persona que siga, encara que siguen bones o roines, al igual que tots tenim un cor, que sense ell tampoc podriem viure.

En conclusió, per a viure tenim que tindre un cos i un alma; encara que un alma sense cos, jo crec que també podria viure pero un cos sense alma no.

Què ens diferencia als humans dels animals?

Els animals i els humans ens pareixem en moltes coses, en més de les que nosaltres ens pensem.
Pero també hi han moltes diferencies.

Els animals encara que no ho parega tenen sentiments, tenen memòria i son inteligens; sobretot els animals domèstics que són amb els que més tratem. Al igual que les persones, que també en tenim pero nosaltres ho expressem d'una manera diferent.

Molts animals són capaços de desenvolupar sentiments, de sofrir canvis de ànim, d'humor e inclus tenen una personalitat que els diferencia uns dels altres; igual que els humans. Una altra coas que tenim en comú es la protecció, tant els animals com ela humans protegim


Els animals no són capaços de raonar les coses, ells fan qualsevol cosa i no es paren a pensar ni es preocupen si ho an fet be o mal, no tenen drets no poden defensarse per sí mateixos, ells viuen el moment, viuen el present.
Al contrari que els humans, nosaltres raonem les coses, pensem aveure si està bè o mal el que volem fer o dir. Tenim drets i obligacions, si no ens pareix be alguna cosa ens queixem, nosaltres no sols vivim el present sino que mirem cap al futur.

Tot açò es el que jo pense sobre les diferencies que tenim els humans amb els animals.